Aula Màrius Torres

Activitats

Jornades

Amb les seves Jornades l’Aula Màrius Torres es planteja dos objectius. Per una banda, el d’analitzar els problemes que afecten la cultura literària i crear plataformes de debat entre els diversos estaments que hi estan relacionats. Aquí s’emmarquen les jornades organitzades anualment sota el títol genèric de Literatura i Ensenyament, en què es convida especialistes a reflexionar sobre aspectes vinculats amb l’educació i la cultura literàries. L’altre gran objectiu de l’AMT és promoure la recerca sobre la literatura catalana contemporània. Amb aquest fi organitza periòdicament jornades o seminaris en què els investigadors posen en comú els resultats dels seus estudis d’àmbit literari.

Jornades sobre Literatura i Ensenyament

Jornades de recerca

Literatura i ensenyament.
Eines, estratègies, problemes (2005)

Justificació

La motivació que va portar l’AMT a preparar aquesta primera Jornada es va generar en una triple constatació: en primer lloc, el problemàtic ajustament de la cultura literària dins els actuals plans d’ensenyament, tant secundari com universitari; en segon lloc, les reduccionistes simplificacions a què hi és sotmesa i, finalment, l’evident limitació del marge de maniobra dels professionals que es dediquen a la seva docència.

Programa

Jaume Aulet
L'ensenyament de la literatura catalana: del batxillerat a la universitat

Carme Arenas
La literatura a l'ensenyament: nous mitjans i nous plantejaments

Llorenç Soldevila
Eines d'ensenyament literari: passat, present i futur

Isabel Grifoll
Textos medievals per a l'ensenyament

Josep Borrell
Les antologies literàries com a guies de lectura (problemes i propostes)

Enric Sullà
El comentari de textos com a mètode

• El díptic
• El volum d’actes
• Crònica a Estudis Romànics 28 (2006), p. 651-562

Cal ensenyar literatura?
II Jornada sobre Literatura i Ensenyament (2006)

Justificació

El pretext de la segona jornada és la realitat problemàtica de la literatura en el sistema de valors vigent entre nosaltres. Venim d’un passat immediat de prestigi en què la literatura era un factor bàsic d’«humanització»: un equipatge imprescindible per a la socialització. Però si la «paideía» grega s’exercitava sobre l’estudi dels poemes homèrics i d’altres formes de ficció, ara l’ensenyament tendeix a entendre la literatura com una mera i fútil decoració, com una forma d’entreteniment amb un vague pedigrí, justificable escolarment (si de cas) en una simple relació ancil·lar respecte de l’ensenyament de la llengua. Una situació, en fi, la de la literatura entre nosaltres, paradoxal: continuem confiant-hi un grau rellevant de representativitat simbòlica, però, segons sembla, desconfiem de la seva capacitat d’expressar i articular coneixement.

Programa

• El díptic
• Dossier de premsa
• El volum d’actes
• Crònica a Estudis Romànics 29 (2007), p. 622-623

L'ensenyament de la literatura a Europa i Nord-amèrica.
III Jornada sobre Literatura i Ensenyament (2007)

Justificació

Des de fa uns anys, l’ensenyament universitari travessa un procés de reformulació tant de les seves estructures com del seu funcionament a tots el nivells. En poc temps, a més, les universitats catalanes hauran d’elaborar nous plans d’estudi per a les titulacions que entraran en vigor arreu de l’Estat espanyol. Dins aquest context, la filologia, i concretament l’ensenyament de la literatura, afronta el repte de replantejar-se la seva naturalesa i els seus objectius. És el moment oportú, doncs, per girar els ulls cap a altres models d’ensenyament literari vigents en universitats estrangeres. La finalitat d’aquesta jornada és d’oferir aproximacions al funcionament de l’ensenyament de la literatura en unes quantes universitats d’Europa i Nord-Amèrica. L’exposició de les metodologies que s’hi apliquen, l’articulació dels seus plans d’estudi, l’organització dels seus departaments i centres, la consideració atorgada a la literatura i a les humanitats, entre d’altres aspectes, donaran peu a reflexionar sobre el passat, el present i el futur de l’ensenyament literari en les nostres universitats.

Programa

Montserrat Roser
School of European Culture and Languages
University of Kent (Canterbury) — REGNE UNIT

Jean-François Guéraud
Faculté de Lettres et Civilisations
Université Jean-Moulin - Lyon III — FRANÇA

Concetta Cavallini
Facoltà di Lingue e Letterature Straniere
Università degli Studi di Bari — ITÀLIA

Candelas Gala  (videoconferència)
Department of Romance Languages
Wake Forest University (Winston-Salem, North Carolina) — NORD-AMÈRICA

Taula rodona i conclusions
Montserrat Roser (U. of Kent), Jean-François Guéraud (U. de Lyon III), Concetta Cavallini (U. de Bari), Cristina Solé (UdL), Nela Bureu (UdL), Jordi Malé (UdL).

• El díptic

Com ensenyar literatura.
IV Jornada sobre Literatura i Ensenyament (2008)

Justificació

Per a la pràctica docent dels professors de literatura a tots els nivells de l’ensenyament (secundària, Batxtillerat i universitat) existeixen tractats didàctics, obres de caràcter metodològic i altres eines per subvenir a la lectura i comentari dels textos a l’aula, això és, per a l’ensenyament de la literatura en general. Tanmateix, cadascuna de les obres que ha de ser treballada a les aules presenta una problemàtica específica i demana uns determinats procediments d’interpretació que permetin d’arribar a aclarir el seu sentit i el seu funcionament com a text literari. Amb l’afegit que, a banda de les seves interpretacions ja canòniques que es poden trobar als manuals, les obres literàries considerades clàssiques poden ser objecte de noves aproximacions que estimulin l’atenció i la comprensió dels estudiants. L’objecte d’aquesta jornada és la de presentar noves aproximacions a algunes d’aquestes obres, la majoria de les quals, a més, són lectures establertes per a les matèries de Llengua i literatura catalanes i Literatura catalana del Batxillerat.

Programa

• El díptic
• El volum d'actes

Literatura, arts i mitjans audiovisuals.
V Jornada sobre Literatura i Ensenyament (2009)

Justificació

Per literatura entenem, generalment, els textos escrits, les obres impreses. Però és molt usual de trobar la literatura vinculada amb altres arts o altres mitjans d’expressió. Al llarg dels segles, per exemple, les obres literàries han proveït la pintura i l’escultura de temes i motius per a les seves realitzacions, i alguns autors moderns han arribat quasi a esvair les fronteres entre la literatura i les arts plàstiques. La televisió i el cinema, per un altre costat, han proporcionat als textos literaris nous llenguatges a través dels quals realitzar-se. I la música sovint ha estat un mitjà per materialitzar la sonoritat amb què els poetes havien concebut els seus textos, o en d’altres casos ha permès que fos sentida la veu que els escriptors havien tancat dins obres reservades a la lectura silenciosa. La representació teatral dels textos dramàtics, per la seva banda, n’ha ofert noves interpretacions, i ha estat, alhora, una bona eina didàctica per aprofundir en la lectura de les obres. I encara en l’àmbit de l’ensenyament, un dels procediments que des de fa anys es posa en pràctica per facilitar l’accés dels estudiants als escriptors i la seva obra són les rutes literàries, en les quals el patrimoni artístic i cultural, i també el natural, esdevenen una via d’endinsament cap a la literatura.
     Aquesta Jornada es proposa de reflexionar sobre tots aquests temes, amb l’objectiu de trobar nous camins per a l’estudi, l’ensenyament i el gaudi de la literatura.

Programa

Presentacions [Vídeo]

Josep Camps & Miquel Viladegut
Les rutes literàries com a integració de les arts en l'ensenyament de la literatura [ Textos]

Jordi Coca
Literatura i teatre

Josep Maria Benet i Jornet
Literatura i mitjans audiovisuals

Vicenç Altaió
La literatura i les arts plàstiques

Biel Majoral
Literatura i música

• El díptic
• Enregistraments en vídeo

Llegir els clàssics.
VI Jornada sobre Literatura i Ensenyament (2010)

Dimecres, 24 de març de 2010
Edifici del Rectorat - Universitat de lleida
Sala de Juntes del segon pis.

Justificació

Aquesta jornada vol ser un punt de trobada entre professors universitaris, especialistes en l’estudi, el coneixement i la difusió de les grans obres literàries dites clàssiques i els professors de l’ensenyament secundari que han de fer llegir, engrescar, motivar, aprendre i fer aprehendre als seus alumnes aquestes obres, que tenen un valor humà més enllà de la seva dimensió estètica i que posen de relleu l’essència de l’ésser humà de tots els temps.
     La jornada pretén intentar d’aprofundir en l’estudi d’unes obres que són el llegat de les generacions passades a la nostra societat i una eina fonamental per a la convivència i el coneixement. Aquesta herència cal posar-la a l’abast dels estudiants i aquesta tasca imprescindible correspon al professorat de secundària. Cal que aquest tingui totes les eines al seu abast. Aquesta jornada en vol ser una més, útil i eficaç.

L'ICE lliurarà certificats d'assistència

Pere Ballart (UAB)
Les obres clàssiques i la seva didàctica

Josep Pujol (UAB)
Joanot Martorell, Tirant lo Blanc

Miquel Desclot (traductor i poeta)
William Shakespeare, Romeo y Julieta

Xosé Aviñoa (UB)
Joseph Bédier (ed,), El romanç de Tristany e Isolda

Àngels Santa (UdL)
Gustave Flaubert, Madame Bovary

• El cartell

Les revistes literàries dels anys vint i trenta.
Seminari del Grup d'Estudis de Literatura i Crítica (2 de maig de 2007)

Justificació

Gran part de la vida literària en el període d’entreguerres es va desenvolupar dins les revistes que s’hi van publicar. Però la dificultat per accedir-hi ha provocat que només unes quantes d’elles siguin prou conegudes i fins comptin amb alguna monografia o edició facsímil. Una manca d’estudis paral·lela a la que pateix la literatura del període comunament denominat dels anys vint i trenta (o d’entreguerres), a diferència, dins la historiografia literària catalana contemporània, del Modernisme i el Noucentisme, que ja compten amb una abundant bibliografia. Només els moviments d’avantguarda sorgits aleshores se’n salven, en disposar, avui dia, de força estudis i edicions. Aquest seminari vol ser una petita aportació al coneixement de la literatura d’aquest període a partir de l’anàlisi d’aspectes diversos d’algunes revistes. Un estudi realitzat no des d’una indefinida perspectiva general, sinó partint del que, des d’un punt de vista filològic, constitueix la substantivitat d’aquest tipus de publicacions, és a dir, les seves dues funcions principals: en primer lloc, la d’editar i donar a conèixer els textos de determinats escriptors, tant del país com estrangers (en aquest darrer cas, sobretot mitjançant traduccions); i en segon lloc, la de dur a terme una tasca crítica, per mitjà d’articles i ressenyes, respecte a la literatura coetània i l’anterior, nacional i estrangera.

Programa

• El volum d'actes

Mètrica i elocució.
Seminari en homenatge a Alfons Serra i Baldó (1909-1993)

Dimecres, 28 d'abril de 2010
Edifici del Rectorat - Universitat de Lleida
Sala de Juntes del segon pis.

Justificació

Dins el context d'una de les línies de recerca del GRAMT, el fet anecdòtic que motiva aquest seminari és el de la celebració del centenari del naixement d'Alfons Serra i Baldó, coautor del primer manual «modern» sobre mètrica i versificació catalanes. El seminari es planteja com un acostament a un dels aspectes més desatesos per la metricologia, el de l'elocució, des de la perspectiva pràctica (L. Alpera), la teòrica (S. Oliva i L. Solà) i la històrica (A. Rossich), amb un comentari crític sobre el famós Resum de poètica catalana (J. R. Veny).

Programa

Lluís Alpera
L’impacte de la declamació damunt un auditori

Salvador Oliva
Forma i dicció

Lluís Solà
Discurs i partitura

Albert Rossich
L'ortoèpia abans de Fabra

Joan R. Veny-Mesquida
El Resum de poètica catalana d’A. Serra i Baldó i R. Llatas

• El cartell
• Sobre Alfons Serra i Baldó

I Simposi Màrius Torres
(4-5 de novembre de 2010)

Edifici del Rectorat - Universitat de Lleida
Sala de Juntes del segon pis.

Justificació

El centenari del naixement de Màrius Torres (1910-1942) ha motivat la celebració de diversos actes per commemorar l’escriptor lleidatà. Aquest I Simposi Màrius Torres, organitzat per la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida, vol ser l’aportació acadèmica a l’efemèride.
     Conegut fonamentalment com a poeta, Màrius Torres també va desenvolupar altres facetes com a escriptor, que tenen gran importància per comprendre la seva trajectòria vital i literària: des de l’elaboració de contes fins a la d’una obra de teatre, passant per l’escriptura de dietaris i també per diverses traduccions. Aquest Simposi, defugint de limitar l’autor a la condició de poeta, bé que tenint-la present, vol fer una aportació a l’estudi de la seva vida i la seva obra tractant sobretot aquestes poc conegudes facetes. Algunes de les intervencions, per una banda, analitzaran l’època en què va viure, especialment l’ambient teatral i el musical. Unes altres s’ocuparan de les traduccions que va fer l’escriptor i també d’aquelles de què ha estat objecte la seva poesia. La prosa dels seus contes i la del dietari, per una altra banda, seran el tema de sengles comunicacions. I, finalment, la poesia i la vigència del poeta també seran objecte d’estudi i discussió.

Programa

dijous 4, matí (10.00-13.30)

Acte inaugural

Jaume Barrull, La Lleida de Màrius Torres: tradició, modernitat i derrota

Inauguració de l’exposició Llegat Màrius Torres (Servei de Biblio­teca, UdL)

Lluís Marc Herrera, Context musical a la Lleida de Màrius Torres

Miquel M. Gibert, Màrius Torres i el teatre: més que una pro­vatura

Juanjo Manau, Màrius Torres i Miguel Hernández, sagitaris en combat

dijous 4, tarda (16.30-19.00)

Jordi Malé & Joan R. Veny-Mesquida, Els manuscrits literaris de Màrius Torres al Corpus Literari Digital

Txema Martínez, Màrius Torres, traductor

Taula redona: La traducció de l’obra de Màrius Torres, amb Jau­me Pont (mode­rador), Marta Giné, Nor­berto Gimelfarb, Donatella Siviero i Alfon­so Alegre

dijous 4, vespre (20.00-21.00)

Lectura de textos de Màrius Torres (alumnes del Consorci per a la Normalització Lingüística, al Cafè del Teatre de l’Escorxador)

divendres 5, matí (10.00-14.00)

Andratx Badia, La narrativa de Màrius Torres

Àngels Marzo, El «Dietari íntim» de Màrius Torres

Taula redona: Màrius torres, avui, amb Enric Falguera (modera­dor), Jaume Cabré, Xavier Ma­cià, Jordi Pàmias i Francesc Parcerisas

Margarida Prats, Lectures de Màrius Torres: 1940-1960

Cloenda del Simposi, a càrrec de Xavier Macià

Inscripcions

• Per obtenir el certificat d'assistència al Simposi expedit per l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Lleida cal inscriure-s'hi aquí.

• El Simposi ha estat reconegut amb 1,5 crèdits de lliure elecció per la UdL. Per fer-ne la matrícula, cal enviar un correu electrònic a la Secretaria del Departament de Filologia Catalana i Comunicació, indicant-hi el nom i els dos cognoms, el DNI (amb la lletra inclosa) i un número de telèfon. El termini per formalitzar la matrícula i fer el pagament és el 15 de novembre.

• El tríptic
• El cartell
• Dossier de premsa